El diumenge 9 de juny la televisió pública catalana va emetre al Telenotícies, en horari de prime-time, un reportatge sobre l'aniversari de Vila Universitària i la seva trajectòria en aquests vint anys.
Dos residents actuals, en Mario Guerra -ànima del canal de tv de Vila a You Tube, VilaTV- i la Cristina Fisher, van comentar el seu dia a dia a Vila, mentre que en Jaume Baró, ex resident dels anys noranta i a qui vàrem dedicar un capítol de la sèrie d'entrevistes "Ex Vilatans", va recordar la seva experiència a Vila tot recorrent-la.
En Jose Luis Albertos, director general de Vila Universitària, participa també al reportatge explicant lo profitós que pot ser viure a Vila per al rendiment acadèmic, ja que els residents aproven un 10% més que la mitjana d'estudiants de la UAB.
Aquí us deixem el reportatge de TV3.
dijous, 13 de juny del 2013
dimecres, 5 de juny del 2013
Entrevista amb Roser Amills, ex vilatana dels inicis: "Era més eficaç aquesta convivència, que tots els sermons que poden fer els pares"
Com a cinquè convidat de la sèrie de Vila TV, "Ex Vilatans", hem tingut el plaer de rebre a la Roser Amills, que va arribar des de Mallorca l'agost de 1992 a una Vila Universitària acabada d'estrenar que tot just havia allotjat a participants dels Jocs Paralímpics de Barcelona '92, i on tot era nou.
"Vàrem aprendre que viure fora de casa en un lloc així, que estava començant, havia estat una experiència de comprendre que les coses no es gestionen soles, cal una organització. I aquesta organització ens va fer molt partícips. A la secretaria de Vila ens preguntaven molt la nostra opinió, ens ensenyaven a conviure."
En aquells inicis, els vilatans eren com una gran família, una comunitat: "A Vila no vivies sol (...) els teus propis companys et feien de papes i mames i t'ajudaven a situar-te. (...) Sóc mare, i si he d'enviar el meu fill fora, preferiria mil vegades un ambient vilatà que no un ambient anònim. (...) a Vila saps que, per defecte, en algun moment acabarà entrant en la inèrcia de que allà la gent està estudiant".
Descobreix més històries interessants de la Vila fa vint anys, com la de "Baby Vila" o la pintada a la piscina, de la mà de Roser a l'entrevista de Vila TV.
"Vàrem aprendre que viure fora de casa en un lloc així, que estava començant, havia estat una experiència de comprendre que les coses no es gestionen soles, cal una organització. I aquesta organització ens va fer molt partícips. A la secretaria de Vila ens preguntaven molt la nostra opinió, ens ensenyaven a conviure."
En aquells inicis, els vilatans eren com una gran família, una comunitat: "A Vila no vivies sol (...) els teus propis companys et feien de papes i mames i t'ajudaven a situar-te. (...) Sóc mare, i si he d'enviar el meu fill fora, preferiria mil vegades un ambient vilatà que no un ambient anònim. (...) a Vila saps que, per defecte, en algun moment acabarà entrant en la inèrcia de que allà la gent està estudiant".
Descobreix més històries interessants de la Vila fa vint anys, com la de "Baby Vila" o la pintada a la piscina, de la mà de Roser a l'entrevista de Vila TV.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)